DEPARTAMENT FOL - FORMACIÓ INTEGRAL. Mares i Pares - Educadors - Orientadors. ESO - GM - GS - UEECO - Batx -- Expressió Corporal - Projecte Emprenedor - AGE - OGE- FOL- Perfil Professional - Tallers de Gestió de l'autoconeixement emocional - Formació de formadors - Creixement Personal.
martes, 9 de abril de 2013
miércoles, 13 de marzo de 2013
Eleusis
'ayn ... Aqui vos deix dos ellaços ....
http://cultura.elpais.com/ cultura/2013/03/07/actualidad/ 1362683501_440362.html
http://www.tv3.cat/videos/ 4272030/Lamistat
"EL QUI PATEIX NO ÉS EL COS, SINÓ LA PERSONA" Enric Castell, metge.
Persona, essent expressió d'una qualitat holística i pluridimensional (qualitat del BUIT)
oposada a l' individu només empíric ( PLE).
La manca de buit és el patiment de la persona.
Coneix i pateix la persona : " El coneixement té el seu origen en l' experiència,
més no tot ell procedeix d' ella. " Kant.
Cova d'ofrenes
Temple d' Eleusis
Atenas-2012
http://cultura.elpais.com/
http://www.tv3.cat/videos/
"EL QUI PATEIX NO ÉS EL COS, SINÓ LA PERSONA" Enric Castell, metge.
Persona, essent expressió d'una qualitat holística i pluridimensional (qualitat del BUIT)
oposada a l' individu només empíric ( PLE).
La manca de buit és el patiment de la persona.
Coneix i pateix la persona : " El coneixement té el seu origen en l' experiència,
més no tot ell procedeix d' ella. " Kant.
Temple d' Eleusis
Atenas-2012
lunes, 14 de enero de 2013
Bienestar...
“ tota exteriorització, amaga mancances” VAT
“
tota exteriorització, amaga mancances”
VAT
Yo les voy a pedir que sean felices
Empezamos mal, lo sé. La detestable
herencia de 2012 proyecta una borrasca de negros nubarrones sobre nuestras
cabezas. Hemos dado sangre, sudor y lágrimas, a cambio de más sangre, de más
sudor y de más lágrimas, pero todavía quieren más, aún dicen que no es
suficiente. Que, de momento, no van a subir el IVA, así que lo subirán. Que
quizás ha llegado el día de revisar el derecho a la huelga, así que lo
limitarán. Que tanta manifestación da muy mala imagen de nuestro país, así que
buscarán una fórmula para seguir despojándonos de nuestro patrimonio, vendiendo
empresas públicas, desmontando servicios, deteriorando la democracia y
endureciendo las condiciones de vida de los más débiles, sin que la gente salga
a la calle a protestar. Ahora la estupidez sucede al crimen. Nada tan
oportuno como este viejo verso de Luis Cernuda para saludar al año que empieza.
Y sin embargo, yo les voy a pedir que sean felices. Que busquen en su
interior la llama de una ilusión pequeña, pero tenaz, y la alimenten con mimo
durante los 365 días que nos esperan.
Que se cuiden, y cuiden a los que
tienen cerca. Que sonrían a los adultos, que les hagan cosquillas a los niños.
Que canten viejas coplas, alegres o nostálgicas, y bailen agarrados,
que se besen mucho, todo lo que puedan, y se esmeren en cocinar platos
sabrosos, barrocos, para disfrutarlos juntos en mesas vestidas con manteles
blancos.
Que aprovechen las mañanas de sol y las tardes de lluvia. Que se muestren
orgullosos de su amor. Que lo derrochen.
La amargura nos hará débiles. La indiferencia, la desesperanza, la desunión de las víctimas, fortalece siempre a los culpables. No lo consientan. No les dejen entrar en su casa, emborronar sus paredes, secar sus macetas, acechar el sueño de sus hijos.
La amargura nos hará débiles. La indiferencia, la desesperanza, la desunión de las víctimas, fortalece siempre a los culpables. No lo consientan. No les dejen entrar en su casa, emborronar sus paredes, secar sus macetas, acechar el sueño de sus hijos.
Sean fuertes, por favor,
y sean felices. Porque la felicidad es la mejor manera de resistir. Almudena Grandes 31 DIC 2012 - 00:02 CET
lunes, 7 de enero de 2013
Programa Projecte Pla Empresa
1. DEFINICIÓ DE L’ACTIVITAT A REALITZAR
Es fa un resum
destacant les característiques generals de tot el projecte.
1 . Definir l’activitat de l’empresa:
- s’ha d’identificar amb
claredat i precisió el tipus de negoci
- s’ha de definir el
producte o servei, especificant les seves característiques més importants i
especialment aquelles que el diferenciaran de les empreses competidores.
2. Presentació dels promotors indicant la seva formació, experiència...
2. ESTUDI DEL MERCAT
CLIENTS
- S’ ha d’ indicar a quin tipus de clients es
dirigiran prioritàriament.
- Conèixer qui seran els clients de l’empresa, les
seves motivacions i hàbits de compres, la seva localització geogràfica, la
seva capacitat de compra...
- També s’ha de tenir en compte no només el mercat actual,
sinó també el potencial.
COMPETÈNCIA
S’han d’estudiar les empreses que operen en el mateix mercat( per exemple
estudiar quin tipus preu de venda tenen, quin producte ofereixen exactament i
establir en què es diferenciarà el nostre, etc.).
3. PLA OPERATIU
POLÍTICA
COMERCIAL
S’ha d’explicar quina estratègia seguirà l’empresa a l’hora de donar a
conèixer els seus productes- serveis i de fer-los arribar als consumidors-
S’han d’explicar els quatre factors de la política comercial:
- Producte:
explicar quins productes o serveis s’oferiran, especificant les seves
característiques més importants i, especialment, aquelles que els diferenciaran de les
seves empreses competidores.
- Preu: s’han de
fixar els preus dels productes. A l’hora de fixar els preus s’ha de tenir
en compte els nostres costos i els preus de productes similars de la
competència .
- Distribució: s’ha d’indicar si la distribució es farà
directament o si s’utilitzaran els serveis d’altres empreses.
- Comunicació: s’han d’elegir les vies que s’utilitzaran per donar
a conèixer el nostres productes. Publicitat, edició de catàlegs o
fulletons, díptics, descomptes, etc
PRODUCCIÓ
S’han de determinar els mitjans tècnics que tendra l’empresa per poder
exercir la seva activitat. Locals, mobiliari, instal·lacions, etc.
-
Determinació
del procés de prestació de serveis
-
Selecció
d’instal·lacions i equips necessaris.
-
Aprovisionament:
indicar quins seran els nostres proveïdors, quines matèries primeres comprarem,
etc
LOCALITZACIÓ
Indicar on estarà ubicat el local.
Explicar quins criteris s’han seguit per seleccionar-lo (proximitat del
mercat, facilitat per disposar de matèries primeres, comunicacions, legislació
urbanística, preu, etc)
4. RECURSOS HUMANS
S’ha d’indicar quantes persones es necessitaran
Quina qualificació han de tenir,
quina responsabilitat tindran, quin
horari,
com serà l’organigrama de l’empresa, etc.
També s’haurà d’indicar els tipus de contracte que se’ls hi farà.
5. ESTUDI ECONÒMIC- FINANCER
PLA
D’INVERSIÓ
S’ha d’indicar quin volum de diners necessitam per posar el projecte en
marxa, tenint en compte el cost de les instal·lacions, del personal, de les
matèries primeres, etc.
S’ha de determinar quina quantitat de diners utilitzarem per adquirir cada
element de l’immobilitzat.
Si és necessari demanar un préstec bancari haurem d’indicar l’import a
demanar, l’entitat financera escollida, el tipus d’interès i la quota resultant
a abonar.
PLA
FINANCER
- Hem d’indicar com obtindrem els ingressos necessaris
per funcionar. És a dir, hem de fer una previsió de les vendes que tindrem
( en base als clients que previsiblement vendran i al preu de venda que
tenim fixat.)
- Desprès farem una previsió de les despeses de
funcionament, és a dir, aigua, llum, telèfon, assegurances, proveïdors,
etc.
- Amb la previsió d’ingressos i depeses farem una
PREVISIÓ DE TRESORERIA.
- També haurem de fer un BALANÇ PREVISIONAL. Per això
haurem fixat quin capital necessitam per constituir-nos, quines
existències tendrem a l’inici, quins diners en efectiu, etc.
- Finalment farem un COMPTE DE RESULTATS PREVISIONAL.
6. ASPECTES FORMALS
- FORMA JURÍDICA
Explicar quina forma
jurídica tendrà la nostra empresa i el per què de dita elecció.
- TRÀMITS DE CONSTITUCIÓ de l’empresa.
- TRÀMITS DE POSAD EN MARXA de l’empresa.
miércoles, 19 de diciembre de 2012
BONES FESTES A TOTS....
“Una vez el pequeño niño fue a la escuela. Era
muy pequeñito y la escuela muy grande. Pero cuando el pequeño niño descubrió
que podía ir a su clase con ...
sólo entrar por la
puerta del frente, se sintió feliz.
Una mañana, estando el pequeño niño en la escuela, su maestra dijo: Hoy vamos a hacer un dibujo. Qué bueno- pensó el niño, a él le gustaba mucho dibujar, él podía hacer muchas cosas: leones y tigres, gallinas y vacas, trenes y botes. Sacó su caja de colores y comenzó a dibujar.
Pero la maestra dijo: - Esperen, no es hora de empezar, y ella esperó a que todos estuvieran preparados. Ahora, dijo la maestra, vamos a dibujar flores. ¡Qué bueno! - pensó el niño, - me gusta mucho dibujar flores, y empezó a dibujar preciosas flores con sus colores.
Pero la maestra dijo: - Esperen, yo les enseñaré cómo, y dibujó una flor roja con un tallo verde. El pequeño miró la flor de la maestra y después miró la suya, a él le gustaba más su flor que la de la maestra, pero no dijo nada y comenzó a dibujar una flor roja con un tallo verde igual a la de su maestra.
Otro día cuando el pequeño niño entraba a su clase, la maestra dijo: Hoy vamos a hacer algo con barro. ¡Qué bueno! pensó el niño, me gusta mucho el barro. Él podía hacer muchas cosas con el barro: serpientes y elefantes, ratones y muñecos, camiones y carros y comenzó a estirar su bola de barro.
Pero la maestra dijo: - Esperen, no es hora de comenzar y luego esperó a que todos estuvieran preparados. Ahora, dijo la maestra, vamos a moldear un plato. ¡Qué bueno! pensó el niño. A mí me gusta mucho hacer platos y comenzó a construir platos de distintas formas y tamaños.
Pero la maestra dijo: -Esperen, yo les enseñaré cómo y ella les enseñó a todos cómo hacer un profundo plato. -Aquí tienen, dijo la maestra, ahora pueden comenzar. El pequeño niño miró el plato de la maestra y después miró el suyo. A él le gustaba más su plato, pero no dijo nada y comenzó a hacer uno igual al de su maestra.
Y muy pronto el pequeño niño aprendió a esperar y mirar, a hacer cosas iguales a las de su maestra y dejó de hacer cosas que surgían de sus propias ideas.
Ocurrió que un día, su familia, se mudó a otra casa y el pequeño comenzó a ir a otra escuela. En su primer día de clase, la maestra dijo: Hoy vamos a hacer un dibujo. Qué bueno pensó el pequeño niño y esperó que la maestra le dijera qué hacer.
Pero la maestra no dijo nada, sólo caminaba dentro del salón. Cuando llegó hasta el pequeño niño ella dijo: ¿No quieres empezar tu dibujo? Sí, dijo el pequeño ¿qué vamos a hacer? No sé hasta que tú no lo hagas, dijo la maestra. ¿Y cómo lo hago? - preguntó. Como tú quieras contestó. ¿Y de cualquier color? De cualquier color dijo la maestra. Si todos hacemos el mismo dibujo y usamos los mismos colores, ¿cómo voy a saber cuál es cuál y quién lo hizo? Yo no sé, dijo el pequeño niño, y comenzó a dibujar una flor roja con el tallo verde.”
Una mañana, estando el pequeño niño en la escuela, su maestra dijo: Hoy vamos a hacer un dibujo. Qué bueno- pensó el niño, a él le gustaba mucho dibujar, él podía hacer muchas cosas: leones y tigres, gallinas y vacas, trenes y botes. Sacó su caja de colores y comenzó a dibujar.
Pero la maestra dijo: - Esperen, no es hora de empezar, y ella esperó a que todos estuvieran preparados. Ahora, dijo la maestra, vamos a dibujar flores. ¡Qué bueno! - pensó el niño, - me gusta mucho dibujar flores, y empezó a dibujar preciosas flores con sus colores.
Pero la maestra dijo: - Esperen, yo les enseñaré cómo, y dibujó una flor roja con un tallo verde. El pequeño miró la flor de la maestra y después miró la suya, a él le gustaba más su flor que la de la maestra, pero no dijo nada y comenzó a dibujar una flor roja con un tallo verde igual a la de su maestra.
Otro día cuando el pequeño niño entraba a su clase, la maestra dijo: Hoy vamos a hacer algo con barro. ¡Qué bueno! pensó el niño, me gusta mucho el barro. Él podía hacer muchas cosas con el barro: serpientes y elefantes, ratones y muñecos, camiones y carros y comenzó a estirar su bola de barro.
Pero la maestra dijo: - Esperen, no es hora de comenzar y luego esperó a que todos estuvieran preparados. Ahora, dijo la maestra, vamos a moldear un plato. ¡Qué bueno! pensó el niño. A mí me gusta mucho hacer platos y comenzó a construir platos de distintas formas y tamaños.
Pero la maestra dijo: -Esperen, yo les enseñaré cómo y ella les enseñó a todos cómo hacer un profundo plato. -Aquí tienen, dijo la maestra, ahora pueden comenzar. El pequeño niño miró el plato de la maestra y después miró el suyo. A él le gustaba más su plato, pero no dijo nada y comenzó a hacer uno igual al de su maestra.
Y muy pronto el pequeño niño aprendió a esperar y mirar, a hacer cosas iguales a las de su maestra y dejó de hacer cosas que surgían de sus propias ideas.
Ocurrió que un día, su familia, se mudó a otra casa y el pequeño comenzó a ir a otra escuela. En su primer día de clase, la maestra dijo: Hoy vamos a hacer un dibujo. Qué bueno pensó el pequeño niño y esperó que la maestra le dijera qué hacer.
Pero la maestra no dijo nada, sólo caminaba dentro del salón. Cuando llegó hasta el pequeño niño ella dijo: ¿No quieres empezar tu dibujo? Sí, dijo el pequeño ¿qué vamos a hacer? No sé hasta que tú no lo hagas, dijo la maestra. ¿Y cómo lo hago? - preguntó. Como tú quieras contestó. ¿Y de cualquier color? De cualquier color dijo la maestra. Si todos hacemos el mismo dibujo y usamos los mismos colores, ¿cómo voy a saber cuál es cuál y quién lo hizo? Yo no sé, dijo el pequeño niño, y comenzó a dibujar una flor roja con el tallo verde.”
Helen Buckley
¿y tú? ¿de quién es la flor que estás dibujando?
¿y tú? ¿de quién es la flor que estás dibujando?
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
